dimarts, 13 d’octubre del 2009


Els hidrats de carboni (també anomenats carbohidrats, glúcids o sucres) són un grup complex de molècules que poden presentar-se en tres nivells d’organització diferents:

-Els monosacàrids: formats per una sola molècula (són monòmers)

-Els oligosacàrids: formats per la unió mitjançant l’enllaç glucosídic d’un nombre petit de monosacàrids. Quan el nombre de monosacàrids són dos aleshores parlem de disacàrids.

-El polisacàrids: formats per la unió mitjançant l’enllaç glucosídic de molts monosacàrids donant lloc a molècules que poden arribar a ser molt grans (milers de monosacàrids)
Les proteïnes (conegudes també com a polipèptids) són niccompostos orgàs fets .arranjats en una cadena lineal i units per enllaços peptídics entre els grups carboxil i amino de residus adjacents. La seqüència d'aminoàcids d'una proteïna és definida per la seqüència d'un gen, que està codificada al codi genètic. En general, el codi genètic especifica vint aminoàcids estàndard, però en alguns organismes el codi genètic pot incloure la selenocisteïna i en certs arqueobacteris pirrolisina. Poc després o fins i tot durant la síntesi, els residus d'una proteïna sovint són modificats químicament per la modificació posttraduccional, que altera les propietats físiques i químiques, el plegament, l'estabilitat, l'activitat i, en última instància, la funció de les proteïnes. Les proteïnes també poden col·laborar per complir una funció determinada, i sovint s'associen per formar complexos estables.Les proteïnes conegudes també com a polipèptids són compostos orgànics fets d'aminoàcids arranjats en una cadena lineal i units per enllaços peptídics entre els grups carboxil i amino de residus adjacents. La seqüència d'aminoàcids d'una proteïna és definida per la seqüència d'un gen, que està codificada al codi genètic. En general, el codi genètic especifica vint aminoàcids estàndard, però en alguns organismes el codi genètic pot incloure la selenocisteïna -i en certs arqueobacteris – pirrolisina. Poc després o fins i tot durant la síntesi, els residus d'una proteïna sovint són modificats químicament per la modificació posttraduccional, que altera les propietats físiques i químiques, el plegament, l'estabilitat, l'activitat i, en última instància, la funció de les proteïnes. Les proteïnes també poden col·laborar per complir una funció determinada, i sovint s'associen per formar complexos estables.